martes, agosto 26, 2014

De vacances per Nafarroa i Gipuzkoa


 Quan les nenes eren petites vam estar un parell d'anys passant  les vacances a Estella, el camping amb piscina i Sant Fausto  ens permetia escalar una miqueta a nosaltres al matí i anar a la piscina a les tardes, era una bona combinació per a tots, però mai vam passar d'aquí i les Dos Hermanas ens van passar totalment desapercebudes, de fet tàmpoc haguesim pogut escalar-hi doncs tan petites no les podiem deixar soles, suposo que t'adaptes al que pots fer i veus el que pots veure.
Fa tres anys la Sílvia va correr la Beobia-San Sebastián i ens vam fixar amb les Dos Hermanas. Va quedar pendent  per anar-hi quan tinguesim temps i calers.
Aquest estiu arriba l'oportunitat, doncs decidim tornar anar de vacances a Navarra i al Pais Vasc ( a tots ens agrada molt el lloc) i de pas tenim l'oportunitat d'escalar la Hermana mayor,  la menor  està  prohibida l'escalada fins el setembre per nidificació.
La via escollida ha estat la Caballé, doncs a tot arreu hem llegit que és la clàssica de la paret i a més oberta al 1947 o sigui una via amb història de les que val la pena repetir.
Orientada al sud, però que si matines quan toca el sol ja estas força amunt. A nosaltres a mes ens ha ajudat que el dia no ha estat excessivament calurós, també hem de tenir en conte que la via té moltes reunions que els arbres et protegeixen del sol. Via exigent,  que ens ha agradat tot d'ella, la roca, la via, el lloc ,ni l'autopista ha conseguit espatllar-nos ni l'escalada ni el dia, senzillament la comunicació ha estat a traves de les cordes, no val la pena intentar dir res.
Després d'escalar anem a fer un tomb per la costa, al camping descobrim el GR que passa per els Flysch. No teniem ni ideia que existis, un dels dies aconsellats per el senyor del camping, fem una excursió d'una hora o una hora tres cuarts. És una maravella, llàstima que no disposem de gaires dies més. En fi així tenim una excusa per un altre any fer el camí i de pas escalar a Atxarte, que al noranta i algu amb la Sílvia vam fer alguna via, com que en  aquells temps no apuntavamen res en lloc només sabem que vam estar escalant uns dies per la zona,  es qüestió d'anar a refrescar la memoria.

domingo, agosto 03, 2014

Andròmines varies



Arribem al Monestir amb  presses doncs segons un informe confidencial a les tres ha de ploure, per lo que sobre les nou i algo estem aparcant.  Al nostre costat una cordada més matinera ja s'està preparant,  ens comencem a equipar i ostres tú¡ aquests porten màquina, potser no saben que de moment a Montserrat estan prohibides, tenen una actitut extranya tot exibint la màquina i provant  si funciona o no, per lo que decidim  deixar-los en la seva "ignorancia"  de les últimes prohibicions Montserratines,  també és possible que tinguin  permís per reequipar alguna via.   Deixem els de la màquina al seu rotllo i tirem cap a Gorros. Volem fer la via Stromberg que sembla ser que és a l'ombra.
Ja força amunt en el trencall que vas a Sant Benet o al Pla dels Ocells trobem una colla tot capficats amb una espècie de telefon molt gros o una tablet petita, preguntant-li a l'internet on són les  vies amb ombra... Joder tu, com està el pati.
A la una i escaig estem al peu de via de tornada. Recollim el Pelut, parem a menjar quatre ganyips i anem tirant cap al Monestir. Sobre les tres som altre cop al cotxe i comença a espurnejar, mira tu l'informador l'ha clavat.
Baixem a Monistrol per menjar un bocata, un cop asseguts a la terrassa esperant el menjar ens cau un bon xàfec. Que bé avui no ens mollem, ja comencem a estar tips que cada cop que plou, poc o molt ens mollem.
Parlant de la via ens ha agradat força, és un bon pany de paret amb bons cantos, molt diferent a altres vies del Gorro.Si he de trobar-li una pega podria dir que els seguros i els cantos estan barallats i no sempre segueixen el mateix camí.

domingo, julio 27, 2014

Gorra Marinera




No estic massa actiu amb el blog, cosa que no vol dir que no sortim, almenys una miqueta, que no sigui dit.
A  la Gorra Marinera només havia fet la via Sultains of  swing i tenia ganes de fer alguna via que solqués tota l'Aresta que dóna al camí de Sant Jeroni, esteticament aquesta cara o aresta és molt atractiva, la via que vam triar va ser la Directa Incerta. L'escalada ens va agradar, és una  sobredosis de paraboles, però quan hi vas ja saps el que et trobaràs.


lunes, junio 02, 2014

Para escalar bien hay que ir a Montserrat ♪♫


Segon llarg via Badalona
La Panxa del Bisbe és o més bendit era una agulla, envoltada d'una aureola d'escalada extrema Montserratina. Les vies  tenien que ser fetes per Montserratins experts i si no, repasem els comentaris de la guia  Roques Parets i Agulles de Montserrat ,la que ens diu : "car en la seva realització compten més la  habilitat i el coneixement del conglomerat d'aquesta roca , que no pas les formes alpines clàssiques, això la Per Davant, la variant Canaletes era una escalada que vorajava l'imposible, i de la Badalona en deien .. Aquest llarg de corda, la dificultat del qual és extrema està reservada a escaladors molt  experts, car les garanties de retrocés hi són gaire bé nul-les."
Tot això més les històries que corrien  feien que sel's tingués molt de respecte.  De les que jo tenia  a la llista:  La Perdavant, la variant de les Canaletes i la Badalona.  La Badalona encara estava per fer, li havia fet un intent, però no m'en vaig sortir.
Aquest cap de setmana decidim  de fer-la, a veure si trobo com fer  aquest primer llarg.   Aquest cop tinc més bon ull o els seguros es veuen millor i endivino amb més facilitat el recorregut.
El primer tram del llarg és quasi  igual que el recordava, anar  a buscar la bauma, dins  d'ella tenim un seguro un parabolt i tot just sortint un buril sense plaqueta, fins aquí tal com recordava d'aquí amunt tiro un tros; veig un parabolt el xapo i un poc més amunt flanqueig cap a la esquerra i recte a la reunió, ok ,ara si.
El segom llarg és un flanqueig a l'esquerra  seguint una vira vermella i després en diagonal anar pujant fins trobar la reunió, el tercer flanquegem uns metres  a la dreta de la reunió pujem una mica per tornar a l'esquerra i anar seguint un reguero negre que ens durà fins una bauma molt característica de la cara sud de la Panxa. Tota la via la tenim assegurada amb parabolts de la FEEC ( no gaires tres o cuatre per tirada) i a les reunions en trobarem dos.

Segon llarg del Trencabarrals
Tenim força temps així que anem cap al Trencabarrals. Amb la Sílvia ja fa temps haviem probat de fer la Revetlla de Sant Joan, no li vam veure color i ho vam deixa estar per un altre cop, però no ens be gens de gust tornar-hi, de fet portem al cap la Normal, la portem tan al cap que misteriosament tenim  els Aliens a la motxila ves per on,  que cosas.
Tenim més informació de  les polemiques  i baralles per el tema d'equipaments-desequipaments, que està embolicada aquesta agulla,  i Gorros, que no pas de les ressenyes de les vies, tampoc cal preocupar-se gaire segons el que ens trobem  ja decidirem.
 Quant arribem al replà del camí anem baixant buscant un lloc no massa dret i que quedi per sobre el jardinet a ull tirem amunt buscant la manera d'agafar  l'aresta trobo un buril xafat i un espit al costat ( després a casa buscant informació he arribat a la conclusió que aquest buril no és de la normal si no que podria ser de la  via Mariona ¿?) mirant per on anar ja  veus que pots anar fent  per on vulguis, jo em mantinc a l'esquerra d'una fisureta descomposta per si de cas puc aprofitar-la i posar alguna cosa, poso un seguro i ja tot d'una paso a la dreta i recte fins el replà on es fa la reunió en trobo dos una deu ser la normal i l'altre "la sonata in blue". Faig reunió a la de més a l'esquerra ( es veu millor el segon llarg),des de aquí es veu una fisura diedre amb una vagueta envellida penjant seguida d'un espit,  ens  fa dubtar, la fissura que es veu despres també sembla lògic, però els seguros fan decidir a la Sílvia de tirar per el  diedre  del vageto. Troba crec que tres claus, un espit i  tres savines amb vagues velles.
Un cop a casa miro la guia de Montserrat  de JM Rodes i Ferran Labraña i si la normal va per la segona fissura, fa una reunió a dalt de la llastra i surt per el diedre que hem fet nosaltres. Això em passa per no llegir bé les ressenyes abans de posarnos a escalar, de fet és com una variant  de la normal.
Bé l'agulla esta feta i la via val molt la pena.
Ressenyes: Badalona,  Perdavant i del Cabra,    Trencabarrals,
                                         

domingo, mayo 04, 2014

Terradets


L'Anglada Guillamon a Terradets feia anys que buscava el moment de poder fer-la i  sempre es quedava per un altre dia.
Per fi amb la Sílvia li posem data, hora i cap allà que anem.
  No ens ha semblat tan fàcil com diuen, però clar ja és lo normal aixó.
La part de baix la fem fatal, anem totalment per lliure fins que trobem una reunió amb parabolts i veiem que estem ben encarats al diedre que dona a la feixa, de fet hem pogut montar reunions  asegurar-nos força bé tota l'estona,  seguim fins la feixa i allà sortim per la Vidal Farreny (diuen que és millor no sé), un altre dia haig de fer la sortida de l'Anglada i podré opinar.

Anglada Guillamon


Aquest cap de setmana passat diumenge 27 amb la Sílvia, l'Armand i el Robert anem cap a la Reina Puig  amb la intenció de sortir per dalt, però aquest cop una volada al diedre  del cinqué llarg (sense més conseqüencies que un parell de dies sense poguer girar el coll) fa que la Sílvia i jo decidim deixar la via per un altre dia i a la falsa toquem el dos.



Reina Puig 






sábado, marzo 29, 2014

Cova Simanya




Avui hem visitat la cova Simanya, la Núria tenia ganes de enfangar-se i ha pogut fer-ho a gust.
Una fàcil aproximació per bones pistes (asfaltades) i molt ben senyalitzat, tot  això junt amb una cova sense més complicacions que les ganes de mullar-te,  enfangar-te i que amb un mínim de material la podem fer , fan que sigui una cova molt concurrida i tira cap a dins força gent. Vaja que sols sols no estavem, quin estrés por Dios¡¡¡¡¡









martes, marzo 25, 2014

Avenc de la Codoleda Sant Llorenç de Munt


Degut al pronóstic de mal temps per diumenge i que durant la 
setmana parlavem d'anar-hi algun dia  decidim que és el 
moment d'anar a fer-lo, així que el material que tenim per 
escalar  l' adaptem a l'espeleo ( sort que el pou és només de quinze metres), agafo dos monos de treball que tenim per casa i apa.  
I per completar el dia varem anar tots cuatre d'excursió fins a la Castellasa, finalment va resultar ser un matí prou agradable tot i que una mica fresquet.