domingo, julio 27, 2014

Gorra Marinera




No estic massa actiu amb el blog, cosa que no vol dir que no sortim, almenys una miqueta, que no sigui dit.
A  la Gorra Marinera només havia fet la via Sultains of  swing i tenia ganes de fer alguna via que solqués tota l'Aresta que dóna al camí de Sant Jeroni, esteticament aquesta cara o aresta és molt atractiva, la via que vam triar va ser la Directa Incerta. L'escalada ens va agradar, és una  sobredosis de paraboles, però quan hi vas ja saps el que et trobaràs.


lunes, junio 02, 2014

Para escalar bien hay que ir a Montserrat ♪♫


Segon llarg via Badalona
La Panxa del Bisbe és o més bendit era una agulla, envoltada d'una aureola d'escalada extrema Montserratina. Les vies  tenien que ser fetes per Montserratins experts i si no, repasem els comentaris de la guia  Roques Parets i Agulles de Montserrat ,la que ens diu : "car en la seva realització compten més la  habilitat i el coneixement del conglomerat d'aquesta roca , que no pas les formes alpines clàssiques, això la Per Davant, la variant Canaletes era una escalada que vorajava l'imposible, i de la Badalona en deien .. Aquest llarg de corda, la dificultat del qual és extrema està reservada a escaladors molt  experts, car les garanties de retrocés hi són gaire bé nul-les."
Tot això més les històries que corrien  feien que sel's tingués molt de respecte.  De les que jo tenia  a la llista:  La Perdavant, la variant de les Canaletes i la Badalona.  La Badalona encara estava per fer, li havia fet un intent, però no m'en vaig sortir.
Aquest cap de setmana decidim  de fer-la, a veure si trobo com fer  aquest primer llarg.   Aquest cop tinc més bon ull o els seguros es veuen millor i endivino amb més facilitat el recorregut.
El primer tram del llarg és quasi  igual que el recordava, anar  a buscar la bauma, dins  d'ella tenim un seguro un parabolt i tot just sortint un buril sense plaqueta, fins aquí tal com recordava d'aquí amunt tiro un tros; veig un parabolt el xapo i un poc més amunt flanqueig cap a la esquerra i recte a la reunió, ok ,ara si.
El segom llarg és un flanqueig a l'esquerra  seguint una vira vermella i després en diagonal anar pujant fins trobar la reunió, el tercer flanquegem uns metres  a la dreta de la reunió pujem una mica per tornar a l'esquerra i anar seguint un reguero negre que ens durà fins una bauma molt característica de la cara sud de la Panxa. Tota la via la tenim assegurada amb parabolts de la FEEC ( no gaires tres o cuatre per tirada) i a les reunions en trobarem dos.

Segon llarg del Trencabarrals
Tenim força temps així que anem cap al Trencabarrals. Amb la Sílvia ja fa temps haviem probat de fer la Revetlla de Sant Joan, no li vam veure color i ho vam deixa estar per un altre cop, però no ens be gens de gust tornar-hi, de fet portem al cap la Normal, la portem tan al cap que misteriosament tenim  els Aliens a la motxila ves per on,  que cosas.
Tenim més informació de  les polemiques  i baralles per el tema d'equipaments-desequipaments, que està embolicada aquesta agulla,  i Gorros, que no pas de les ressenyes de les vies, tampoc cal preocupar-se gaire segons el que ens trobem  ja decidirem.
 Quant arribem al replà del camí anem baixant buscant un lloc no massa dret i que quedi per sobre el jardinet a ull tirem amunt buscant la manera d'agafar  l'aresta trobo un buril xafat i un espit al costat ( després a casa buscant informació he arribat a la conclusió que aquest buril no és de la normal si no que podria ser de la  via Mariona ¿?) mirant per on anar ja  veus que pots anar fent  per on vulguis, jo em mantinc a l'esquerra d'una fisureta descomposta per si de cas puc aprofitar-la i posar alguna cosa, poso un seguro i ja tot d'una paso a la dreta i recte fins el replà on es fa la reunió en trobo dos una deu ser la normal i l'altre "la sonata in blue". Faig reunió a la de més a l'esquerra ( es veu millor el segon llarg),des de aquí es veu una fisura diedre amb una vagueta envellida penjant seguida d'un espit,  ens  fa dubtar, la fissura que es veu despres també sembla lògic, però els seguros fan decidir a la Sílvia de tirar per el  diedre  del vageto. Troba crec que tres claus, un espit i  tres savines amb vagues velles.
Un cop a casa miro la guia de Montserrat  de JM Rodes i Ferran Labraña i si la normal va per la segona fissura, fa una reunió a dalt de la llastra i surt per el diedre que hem fet nosaltres. Això em passa per no llegir bé les ressenyes abans de posarnos a escalar, de fet és com una variant  de la normal.
Bé l'agulla esta feta i la via val molt la pena.
Ressenyes: Badalona,  Perdavant i del Cabra,    Trencabarrals,
                                         

domingo, mayo 04, 2014

Terradets


L'Anglada Guillamon a Terradets feia anys que buscava el moment de poder fer-la i  sempre es quedava per un altre dia.
Per fi amb la Sílvia li posem data, hora i cap allà que anem.
  No ens ha semblat tan fàcil com diuen, però clar ja és lo normal aixó.
La part de baix la fem fatal, anem totalment per lliure fins que trobem una reunió amb parabolts i veiem que estem ben encarats al diedre que dona a la feixa, de fet hem pogut montar reunions  asegurar-nos força bé tota l'estona,  seguim fins la feixa i allà sortim per la Vidal Farreny (diuen que és millor no sé), un altre dia haig de fer la sortida de l'Anglada i podré opinar.

Anglada Guillamon


Aquest cap de setmana passat diumenge 27 amb la Sílvia, l'Armand i el Robert anem cap a la Reina Puig  amb la intenció de sortir per dalt, però aquest cop una volada al diedre  del cinqué llarg (sense més conseqüencies que un parell de dies sense poguer girar el coll) fa que la Sílvia i jo decidim deixar la via per un altre dia i a la falsa toquem el dos.



Reina Puig 






sábado, marzo 29, 2014

Cova Simanya




Avui hem visitat la cova Simanya, la Núria tenia ganes de enfangar-se i ha pogut fer-ho a gust.
Una fàcil aproximació per bones pistes (asfaltades) i molt ben senyalitzat, tot  això junt amb una cova sense més complicacions que les ganes de mullar-te,  enfangar-te i que amb un mínim de material la podem fer , fan que sigui una cova molt concurrida i tira cap a dins força gent. Vaja que sols sols no estavem, quin estrés por Dios¡¡¡¡¡









martes, marzo 25, 2014

Avenc de la Codoleda Sant Llorenç de Munt


Degut al pronóstic de mal temps per diumenge i que durant la 
setmana parlavem d'anar-hi algun dia  decidim que és el 
moment d'anar a fer-lo, així que el material que tenim per 
escalar  l' adaptem a l'espeleo ( sort que el pou és només de quinze metres), agafo dos monos de treball que tenim per casa i apa.  
I per completar el dia varem anar tots cuatre d'excursió fins a la Castellasa, finalment va resultar ser un matí prou agradable tot i que una mica fresquet.





                   

domingo, marzo 16, 2014

Marató de Barcelona

  








Com cada any ens ha tocat anar a la Marató de Barna per   animar una miqueta a la Sílvia, per variar l'esperem a l'arc de Triomf, després d'un parell d'hores d'espera la veiem arribar al nostre lloc d'observació, està contenta doncs aquest any li va prou bé ha fet millor temps que altres anys, tot i ser conservadora. És millor acabar-la que tenir que plegar per voler fer marca....ara que desde radera de la valla es veu molt clar.





domingo, marzo 09, 2014

Paret de la Carda via Vikinga


Ja sé que sempre es diu el mateix , via recomanable ( ja està ja ho he dit) i més encara si  som prou malats com per disfrutar arrossegant-nos per xemenies, encastaments i llargs amb la roca delicada.
En aquesta via el tercer llarg tot passant per el cami  es fa mirar,  al anar resseguint-lo,  s'endevina el que  "disfrutarem" arrosegant-nos i fent el cuc per aquells indrets.
La via són tres llargs de corda prou distrets  tots ells, el primer per la atenció que tens que tenir amb la roca i la dificultat per asegurar-te amb certa garantia, el segon -es més difícil encara que té millor roca i es pot protegir millor, i el tercer és la cirereta del pastís amb una arrencada força explossiva fins a poder  encastar-nos.
 Hem netejat els esberzers que tapaven l'entrada al tercer llarg, l'entrada que hem fet nosatres. Un cop teniem l'entrada neta i tivant per col-locar-nos a l'encastament hem vist a la paret de l'esquerra un buril ja totalment fora del nostre abast.
Les reunions de la via es fan totes en arbres, per el que val la pena dur vagues, per arbres, savines, arrels...
 L'equipament de la via son savines i cinc burils, un sense plaqueta.

Ressenya